Mecànica de Newton o també anomenada mecànica newtoniana o mecànica clàssica. El seu impulsor el Britànic Isaac Newton, va establir les bases dels moderns estudis de mecànica clàssica fins al radical replantejament que va suposar la teoria de la relativitat. Comencem per definir mecànica com la ciència que estudia l'acció de les forces sobre els cossos i el comportament dels sistemes materials immersos en els camps de tals forces.
L'anomenada mecànica clàssica o newtoniana pretén, a partir d'expressions i raonaments matemàtics d'acord amb els postulats físics de la teoria, explicar i predir el comportament dels cossos sotmesos a interaccions amb altres cossos, excloent els fenòmens de tipus elèctric o magnètic, així com les consideracions sobre l'estructura atòmica o les nocions relacionades amb la teoria quàntica. En l'estudi de la mecànica clàssica es busca conèixer no només l'estat de sistema considerat, sinó també el de l'entorn físic que l'envolta.
Van sorgir algunes interpretacions al segle XX que van donar peu a la subdivisió de la mecànica clàssica o newtoniana, que restringeixen els seus postulats i conclusions als sistemes terrestres habituals en condicions no extremes, una altra quàntica que incorpora el formalisme de la quàntica adaptada a noves concepcions de la física atòmica i nuclear i la tercera la relativista, que correspon a la generalització de la mecànica newtoniana per a condicions d'altíssimes energies i velocitats pròximes a la de la llum.. la mecànica clàssica posseeix una divisió en diverses disciplines subordinades, com el són: l'estàtica: que s'encarrega de l'estudi dels sistemes físics en equilibri; la cinemàtica: Que estudia l'anàlisi dels moviments observats en les partícules i sistemes, independentment de la causa que el provoqui i finalment la dinàmica que investiga l'origen dels moviments i les variacions d'estat en els sistemes materials.
