Es tracta de la repressió dels desitjos sexuals, per part dels humans, ja sigui per mantenir la virtut necessària, imposada per les organitzacions religioses, o mantenir-se fidel a una parella o promesa. És un tema de gran importància en la societat i en la religió; s'han pres diferents versions del que realment significa l'ésser cast: alguns diuen que és la abstenció total realitzar actes sexuals i altres diuen que és, fins i tot, aplacar fins al mínim desig de voler de dur a terme esdeveniments impurs. Hi ha diferents regles, segons el cristianisme, per a les persones que esperen el casament i les que ja estan dins d'aquest; els primers han d'evitar el sexe, així estarien mantenint la moral i els honors intactes, però, per als últims no haurien intimar amb individus diferents als seus nuvis.
Totes aquestes regles promouen, d'alguna manera, el creixement espiritual dels individus practicants. Malgrat tot això, de les principals raons que van donar pas a aquesta sèrie de lleis, ressalta aquella imposada per la església catòlica que tenia per tema central el control, subtil, dels sacerdots, monjos, diaques i subdiáconos. Això no era per més, sinó que se sentissin en obligació d'estar a temps complet relacionat amb la vida espiritual i l'ajuda a les ànimes desesperades. La manca de família i el fet de no haver de prestar ajuda econòmica a altres subjectes a part d'ell mateix membre de l'església, convertia a la castedat en una mesura eficaç.
Altres religions, com l'islam, prenen la castedat com un fet de summa importància i segons les lleis que aquests professen, els homes i dones que no siguin verges abans de el matrimoni o cometin alguna forma d'adulteri, han de rebre un càstig. A nivell social, la castedat avui dia, no és vista com un element tan important; bàsicament, la llibertat sexual que va començar en la segona meitat de segle XX, va ser evolucionant fins a convertir-se en una pràctica comuna i, majorment, acceptada.
