És l'element número 100 de la taula periòdica, el signe és Fm i de pes atòmic 257. Com és característic dels químics dins de la divisió dels actínids, és sintètic, és a dir, es crea artificialment, a més de ser altament radioactiu. Es coneixen, al menys, 16 isòtops diferents de l'Fm, els quals té mitjanes de vida molt curt, com el Fm-258, que es desintegra ràpidament després de 0.38 mil·lisegons; tot i així, hi ha el Fm-57 que, com en tots els compostos químics, representa l'isòtop més estable o amb una vida relativament més llarga, desapareixent després de 100 dies després de la seva creació.
Albert Ghiorso, químic destacat per descobrir diferents compostos de la taula periòdica, a l'igual que els seus col·legues T. Seaborg, Ralph A. James, va ser qui va descobrir l'existència d'el fermi, durant experiments duts a terme en l'any 1952, d'entre els quals ressalta la explosió d'una bomba d'hidrogen. Les restes de l'artefacte destruït es van analitzar i es va fer amb el actínid, que estava en un estat natural; després, va trobar la forma de produir-lo, bombardejant plutoni amb neutrons, dins d'un reactor. El terme que va batejar a l'element prové de Enrico Fermi, nom d'un físic italoamericà.
El fermi no s'utilitza en la indústria, de manera que és de baixa producció; es desconeix com seria la seva estructura cristal·lina, ja que és de baixa densitat dels compostos que s'han arribat a sintetitzar i, en conjunt amb la seva vida curta, no s'ha pogut analitzar completament. No es pot trobar en l'ambient, a excepció d'explosions nuclears que poden deixar com a resultat grans concentracions de químics radioactius.
