Es tracta d'un article, emprat per tallar objectes, el qual està fabricat amb acer o metall (el full afilada i, en algunes ocasions, el mànec) i fusta. En l'actualitat, s'ha relacionat el seu ús amb la tala d'arbres i l'obtenció de fusta; però, es va concebre, principalment, per a ser utilitzada com una arma de guerra i caça. El seu origen exacte es remunta a la prehistòria, època en què eren fabricades amb roques i trossos llargs de fusta, sent vistes com una arma que servia per defensar-se dels animals salvatges. De la mateixa manera, la civilització romana va ser una de les primeres a incloure-les en batalles, a més dels francs i els germans.
A les destrals, amb el pas el temps, se li han atorgat nous significats, com ho és la creença de que elles podien protegir a les construccions dels raigs o mantenir a una comunitat fora de perill d'una tempesta de calamarsa; a l'igual que se li atribuïen poders especials, per l'estat d'ànim en on entrava el subjecte que l'estava subjectant. A Itàlia feixista era comú utilitzar la destral com el símbol de la tolda política dominant, la qual era liderada per Benito Mussolini.
Les formes sota les quals són produïdes aquestes armes varien, doncs, cada model va ser desenvolupat i adoptat per civilitzacions o comunitats amb necessitats diferents. Entre elles destaquen les destrals tomahawk, daneses, de petos i bardiche. Les característiques que canvien majorment és la forma de la hojilla i el mànec, que poden tenir detalls en els seus contorns, o bé passar de ser petits a grans.
