La paraula holístic o holística és un adjectiu que defineix la pràctica mateixa de la filosofia holística, és a dir, el holístic es fonamenta en el fet que cada sistema ja sigui físic, biològic, econòmic, etc., i les seves propietats, han de ser estudiades de forma general i no individual ja que d'aquesta manera es pot tenir un major enteniment de la seva continuïtat, sense haver de fer-ho per mitjà de les parts que l'integren. El holístic pot ajustar-se a un concepte o punt de vista en on se li dóna més importància a una percepció més integral i completa en l'estudi d'una realitat.
El gran filòsof Aristòtil va ser qui per mitjà dels seus estudis, va simplificar el fonament general de la filosofia holística, a l'escriure sobre la metafísica, en les seves anàlisis va determinar que "el tot és més gran que la suma de les parts". La filosofia holística es deixa veure en altres ciències com la medicina, la psicologia o l'educació. Dins el context de la medicina, apareix el terme de medicina holística, aquesta és una espècie de tractament alternatiu, el qual és adaptat a la part terapèutica, es recolza en la idea de l'ésser humà com un tot i no com la suma de les parts. D'aquesta manera la medicina holística concep que perquè una persona tingui bons resultats a l'hora de aplicar-li un tractament terapèutic, S'ha de tenir en compte primer l'entorn i tots els elements que es trobin vinculats amb aquesta persona. Dins d'aquesta medicina alternativa es troben inclosos la pràctica de ioga, d'acupuntura, d'homeopatia, això amb la finalitat de contribuir amb el tractament de trastorns físics, per exemple: dolors a nivell muscular. Igualment contribueixen amb tractaments de problemes psicològics, per exemple: depressió.
D'altra banda, hi ha altres teories que són oposades a la filosofia holística, entre elles hi ha el reduccionisme, el qual planteja que una estructura pot ser estudiada i explicada, basant-se en les parts que la integren. Igualment, dins de les ciències socials també hi ha una ciència que contradiu al que holístic, i és l'individualisme metodològic, el qual li atorga més importància a la interpretació subjectiva de cada persona en els diversos esdeveniments socials en què es trobi involucrat.
