La Melomania és la afició o fanatisme o passió que una persona sent per la música, la persona que sent aquesta peculiar passió es veu influenciada per un gènere o artista en específic. A diferència de les manies que són relacionades amb conductes dissociades com la mitomania (mentir) o la cleptomania (robar), la melomania no se'l considera un perill per a la societat, perquè no representen cap tipus de risc per a la societat o al menys per qui envolten.
Pels motius abans descrits, la melomania no és considerada com una malaltia, no degenera, no desgasta la vida, un melòman pot de fet basa tant les seves activitats acadèmiques com professionals en les seves gustos musicals. El màxim que podria passar des d'un aspecte negatiu seria el que afecti financerament el subjecte. Un melòman sent la necessitat impulsiva de tenir tots els discs o productes que ofereixi el cantant o gènere en qüestió, així com assistir a totes les presentacions i concerts que tingui l'artista. Això representa despeses que poden ser exorbitants. Segons l'etimologia grega, Melomania ve de "Melos" que significa "Cant" i "Mans" que és el que defineix les conductes de passió d'una persona per alguna cosa o algú.
El terme Melomania ha estat emprat fins i tot en diverses generacions com un afalac i una conducta intel·lectual. Els que són aficionats a la música, no només demostren un gust pel cant o so que emet algun instrument musical, també fan gala d'un gran coneixement cultural i d'una intel·ligència superior. Aquestes persones són buscades comunament perquè participin en projectes audiovisuals o folklòrics.